9 de febrer del 2010

Amb violencia no arrives a cap lloc

Fins a on arribem....
Que solucionem amb la violència?
Es del tot cert que si a tu et foten un cop i tens una mica de nervi t'hi tornaràs per lògica, per defensa pròpia.
Però, per que arribar fins a aquest punt?
La violència nomes atrau mes violència.
En aquest temps en el que estem poca gent fa aquesta reflexió, només pensen la violència es l' únic remei si li foto d'ósties em respetara etc.

Fent un pensament més honrat, per que fotre'ns d'ósties?
Tot es pot parlar, parlant s'entén la gent.
Però que fas si li estan foten d'osties al teu millor amic? I a sobre és una persona que tu saps que no atén a paraules?
Què faries?
Doncs si realment és el teu amic et posaries al mig, perquè ell és el teu amic amb qui rius i plores.

La reflexió principal és:
"La violència només atorga més violència la qual cosa aboca encara en més violència, cosa amb la qual mai no arregles res res de res, la forma mes digna honrada i lògica de solucionar un problema, és parlant.

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Reflexió molt assenyada i humana entorn de la violència que hauria de deixar d'existir...

lamagistradixit ha dit...

Jo opino el mateix