25 de febrer de 2010

La noia de la cantonada!!!!! Vam perdre.

U.U
Aquest partit... va ser un si no el millor partit que hem jugat com equip, vam jugar perfecte fins al tercer quart es a dir a la mitja part, vam començar a baixar el ritme del partit fins que al final vam acabar per perdre a l'ultima quart, a nomes 1 minut del final, anàvem perdent de tan sols dos punts, podíem remuntar, però de sobte van fer un canvia de joc, deixant a un paio sol al triple i el molt... "hàbil" la va encertar.
Quan va acabar el partit, cap dels nostres sabia com havíem quedat, al veure que vam perdre de cinc ens vam aixafar una mica però l'entrenador ens va dir que, encara que haguem perdut havíem jugat el millor partit del nostre equip.
Aquest divendres tornem a jugar a veure si hi ha sort ;).
Adeeeew!

Vídeo chiste

Bueno, aquí us deixem un vídeo, del nou programa d'Antena 3: El club del chiste. Que ho disfruteu!!!



Att: *♥__Tania i Aroa__♥*

F.C.Barcelona últims partits

El dimarts passat va ser un partit dur, el Barça va jugar una mica fluix a la primera part però a la segona part Ibrahimovic va aconseguir ficar un Gol que va ser l'empat. I així continua amb esperances de remuntar el resultat a casa.

El dissabte 27 de febrer el F.C.Barcelona jugara contra el Màlaga.
Lionel Messi no jugara perquè li dona descans, però pot ser que jugui a la segona part i Ibrahimovic tampoc es sap si jugara. Pot ser que fiqui de davanter a Bojan, Henry i Pedrito.
El Màlaga és un equip fàcil.


^^Lorena & Gabriel^^

La gent es molt falsa.


Estic farta,molt farta de la gent que es creu ´GUAI` i a sobre es una falsa.

No se perquè es fiquen a la vida dels demès,no entenc res.

No tenen vida pròpia?? Jo crec que tindrien de dedicar-se a estudiar mes i a no fixar-se tant amb la vida dels demès.

La gent així em fa treure dels meus esquemes.

Arriba un moment que penses, a prendre per sac!

Peró si lo que justament aquesta gent es el que vol,tocar el que no s´ha de tocar.

També cap la possibilitat de que com ningú acostuma a preguntar,simplement a actuar,pugues ser tot això un malentès.

Peró jo en aquest moment no estic per pensar si es un malentès o no.

Ja m'he cremat massa,només fa falta que em tirin més llenya que acabaré ja rostida!

Avia'm com acaba tot,jo ho intentaré parlar tranquil.lament,perquè parlant s´arreglen les coses.


En fi..aquí acabo.

23 de febrer de 2010

Te Amo

Oh vaya! dios mío! Te quiero y algo te está trayendo hasta mi, porque no eres tú mismo, tú no te atreverías a cruzar la línea que nos separa, no! no lo harías, estoy segura.
Pero te quiero, crúzala! crúzala ya! Lo estoy deseando! Solo que quizás me da miedo...
No sé...miedo quizás a enamorarme de ti un poco más, miedo a no poder hablar cuando te mire a los ojos, o quizás sí, quizás te bese, quizás yo te enamore, no lo sé, pero por dios! cruza esa línea que nos separa de una vez! Quiero volverme loca una noche más.
Que es lo que te hace venir hasta mi? es mi olor? mi rostro? Qué es? necesito saberlo! Estoy enfermando y nadie está aquí para ayudarme.
Espera! No! No! Aun no la cruces! No cruces esa línea! Espera sólo un momento. Deja que sea yo quien la cruce, estoy más segura que tu de lo que hago, espera...yo la cruzaré.
Te Amo.

Avui, no tinc ganes d'escriure.

Així que posaré una cançó i la seva lletra.




Shé - Tal vez

Eh
Hasta el día de hoy, eh conocido a muchas chicas sabes ?
Pero a muy pocas mujeres,
eh dicho te quiero a la misma persona que termine odiando
y le dije te amo, a la misma persona que aun estoy olvidando
y, es que yo creo que no exista esa mujer, para mi
y pienso que aunque ahora mismo este y en algún lugar de este mundo jamas la voy a encontrar. Por que solo puedo verla cuando cierro los ojos


[Estribillo]
Tal vez, no exista esa mujer con la que yo soñé
no exista esa persona para compartir
y hoy paso cada día por el cielo con la excusa de buscarte y haci bajarte hasta aquí.
Tal vez, las cosas no funcionan como yo pensé
las rosas ya no sirven para convencer
yo sigo siendo un niño enamorado de esa chica que eh buscado y que jamas encontrare.

Tal vez, no exista esa mujer con la que yo soñé
no exista esa persona para compartir
y hoy paso cada día por el cielo con la excusa de buscarte y haci bajarte hasta aquí.
Tal vez, las cosas no funcionan como yo pensé
las rosas ya no sirven para convencer
yo sigo siendo un niño enamorado de esa chica que eh buscado y que jamas encontrare.


No se, si debo de cambiar, por que sigo sin tener ni una pista tan solo de esa mujer
levanto la cabeza, antes millones de tías
que ya no me dicen nada, tal vez la culpa sea mía
por ser un observador de lo que nadie mira
el amor, la fidelidad, el odio y la mentira
me siento solo en esta vida de rencor y frialdad
en un mar de preguntas que solo buscan la felicidad.
Tal vez no volvierais, tan solo se a marchado sin avisado
quísas me esta esperando llorando en el mas allá !
Jamas supe de ella, pero la conozco bien
se que no se enfadaría y con migo seria leal
tiene mi son risa y mi pasado también
por que hemos estado juntos, pero nunca fue real.
La seguiré buscando por que se que ella me ama,
y acá en la tierra hay una persona que la ama!


[Estribillo]
Tal vez, no exista esa mujer con la que yo soñé
no exista esa persona para compartir
y hoy paso cada día por el cielo con la excusa de buscarte y haci bajarte hasta aquí.
Tal vez, las cosas no funcionan como yo pensé
las rosas ya no sirven para convencer
yo sigo siendo un niño enamorado de esa chica que eh buscado y que jamas encontrare.

Tal vez, no exista esa mujer con la que yo soñé
no exista esa persona para compartir
y hoy paso cada día por el cielo con la excusa de buscarte y haci bajarte hasta aquí.
Tal vez, las cosas no funcionan como yo pensé
las rosas ya no sirven para convencer
yo sigo siendo un niño enamorado de esa chica que eh buscado y que jamas encontrare.


Ninguna chica me creé, dice que es imposible
el echo que me niegue a una mujer irresistible.
Todas se ríen cuando les digo lo que pienso,
piensan que soy uno mas, y que tan solo estoy mintiendo
es triste, tener que caminar con ese miedo a terminar en la esquina de la disco con solo un rollo
no ven ? que para nada es lo que quiero y por supuesto prefiero soledad a comerme todos los ...
Puede ser que exija demasiado, solo quiero la mitad del dolor de todo lo que eh llorado
y no vivir preocupado por esa prisa de amar
Quisas yo no la encuentre cuando la deje de buscar.
Ayer soñé con ella, y soñé que la besaba
pero cuando desperté no te que algo me faltaba
hablo de esa persona que jamás podre mirar,
A los ojos! solo la podre soñar


[Estribillo]
Tal vez, no exista esa mujer con la que yo soñé
no exista esa persona para compartir
y hoy paso cada día por el cielo con la excusa de buscarte y haci bajarte hasta aquí.
Tal vez, las cosas no funcionan como yo pensé
las rosas ya no sirven para convencer
yo sigo siendo un niño enamorado de esa chica que eh buscado y que jamas encontrare.

Tal vez, no exista esa mujer con la que yo soñé
no exista esa persona para compartir
y hoy paso cada día por el cielo con la excusa de buscarte y haci bajarte hasta aquí.
Tal vez, las cosas no funcionan como yo pensé
las rosas ya no sirven para convencer
yo sigo siendo un niño enamorado de esa chica que eh buscado y que jamas encontrare.


♥RRRRuuubbbyyy

Avui, partit de basquet

Avui, dia 23-2-2010 l' equip de basquet del Ferran Tallada tenim un partit de basquet, a les 20:30 a L'Hospitalet de Llobregat, molt lluny, acabarem bastant tard, pero guanyarem se'ns dubte ;).
El capità s' ha lesionat :( pobret, tan de bo que es millori.)
Es va fer un esguinç a l' entrenament del divendres amb un topament molt gran amb el pivot de l' equip.
Pensem, que guanyarem per ell ^^.
Adeeeeeew desitjeuu-nos sooooooooort.
Byeeee





By: KyriaN

Canvis

Avui no estic inspirada,perqué em sento com trista,com rallada,massa seria.
I no m'ha passat res per sentir-me així
I a més a més fa un dia preciós,m'he rigut molt,pero no sé perqué estic aixi.
Jo he arribat a una conclusió,que és que l' adolescència em fa canvis de humor.
Aquets canvis no m´agraden gens,pots passar de ser la noia mes feliç del mon a passar a sentir-te malament amb tu mateixa i pensar : quina merda de vida.
No sé què més dir,no tinc cap explicació més.
Que acabeu de passar un dia perfecte!:)

Crítica d' Eurovision

Hola avui us parlaré sobre Eurovisio be em sembla que cada any anem de malament en pitjor , jo crec que si no millorem els candidats serà millor ni que ens presentem i això també o diuen les revistes i menys mal que no s'ha classificat Karmele (que es la col-laboradora del programa de salvame diario ) que sinó ja acabaríem al final de tots els països , be no es que amb el noi que s'ha classificat també te tela , per a mi la cançó es un "muermazo" sembla una cançó treta de Disney Però no d'aquestes cançons que se t' enganxen i més coses ,bé això és la meva opinió no sé cadascú que pensi el que vulgui ; bé aquí s'acaba el meu escrit .

Bojan Titular !!

El dissabte 20 el Barcelona va jugar contra el Racing de Santander. El camp estava ple. En principi Pep ( que complia 100 partits d'entrenador) anava a posar a jugar a Ibrahimovic, però a última hora va dir que li feia una mica de mal el tormell i Pep el va deixar descansar. En el seu lloc va posar a Bojan!!♥♥ (ja tocava).
El primer gol va ser al min.7 de Iniesta. El segon al min. 28 de Henry de falta, però va ser un fall de la barrera que es van obrir, el tercer gol va ser al min. 34 de Marquez també de falta.
Al minut 84 el jove Thiago Alcantara (canviat per Touré Yaya) va ficar el 4t de la nit. També va canviar a Henry per Pedro i a Jeffren per puyol que va rebre un cop a la cara.
Sergio Canales es molt guapo, però no va aconseguir ficar-li un gol al Barça, i es va retirar entre xiulades de l'afició.
I Bojan♥ no va aconseguir el gol, però ho va fer molt bé. Això també ho va dir Pep Guardiola.
Si en Pep el posa de titular el dissabte contra el Màlaga podria marcar. Tant de bó que jugui....

Att: Lorena


Pallisa al Villarreal i 3 punts del Edward!!

Primer parlaré de la pallissa que van fer els merengues al Villarreal el passat diumenge. Van quedar 6-2.
El primer gol va ser de Cristiano Ronaldo, millor dir un golàs de falta fora de l'àrea, on el va celebrar ensenyant una samarreta on posava Madeira(Portugal). Va ser un gest molt bonic, ja que recordava les victimes de la seva terra.

El segon gol va ser causat per una falta que li van fer a Higuain, per tant l'àrbitre va decidir ser penal.Aquest penal el va llançar Kaká
El tercer d'Higuain amb una passada de Cr9, el quart una altra vegada el Pipita (Higuanin) amb una passada de Marcelo.
El cinquè va ser de Kaká, també un golàs i´l'últim gol va ser de Xavi Alonso. Va ser de penal perquè li van fer una falta a Cristiano dins de l'àrea.

Va ser un partit bastant fàcil per als merengues i esperem que sigui sent així tota la lliga!!.

L'alta tema que vull parlar és de la votació que hi ha al nostre blog d'en Edward i en Jacob.
Per a totes les fans del nostre llop preferit (en Jacob) que anem només a 3 punt d'en Edward el vampir de Crepuscle.
Sigueu votant, encara tenim esperança de anar a la primera posició. Vinga voteu ja!!

Aquí us deixo la pallissa al Villarreal.

El Internado

Bueno, bueno, bueno. Com ja sabeu ahir van donar a la tele el penúltim capítol de la sisena temporada de El Internado. En aquest capítol vam descobrir moltes coses, com per exemple que el bessó bo (Daniel), va ser assanssinat pel seu germà (Hugo). També vam descobrir que la fantasma Eva vol qeu la Julia baixi als passadissos. Aquest capítol ha estat molt interesant, per aixó us deixo un troçet:




Att: __*Aroa*__♥

18 de febrer de 2010

La hija del Marionetista

Habla la leyenda de un famoso marionetista, creador de las más bellas y perfectas marionetas jamás existidas, en todas y cada una de sus creaciones volcada todo su amor y saber, las hacía con cariño y paciencia, corrigiendo cada uno de los rasgos o detalles que pudieran parecer le imperfectos en sus preciosos títeres, sin embargo, esa gran fama bien merecida era apartada por el rumor de su locura, él afirmaba que sus marionetas tenían alma, el alma de aquellas personas tan queridas para él que representaban, le hablaban, le acompañaban y le cuidaban igual que lo hicieron en vida.
Esta demencia del marionetista se achacaba al accidente que le había arrebatado a su esposa y su hija, las dos personas más queridas del hombre, sus almas, aseguraba él, vivían en las replicas en forma de marioneta que había creado para ellas, y afirmaba también, que solo aquellos limpios de alma y corazón serían capaces de apreciar la belleza de los títeres y de las almas que en ellos moraban…
La dulce melodía de la ocarina sonó en el valle, el sol se ocultaba tras las montañas y los últimos rayos se reflejaban en la superficie del calmado lago, el cielo observaba mientras esbozaba el contorno de las nubes de un azul violáceo casi hipnotizante, el ocaso se proyectaba sobre el lugar y la tranquilidad podía sentirse en el valle.
¿No crees que es precioso Ziva?-El muchacho, sentado a los pies de un enorme árbol, acarició al pequeño felino, que emitió un suave ronroneo y de un saltó subió a las piernas del chico, que sonrió y lo acarició de nuevo-.
Un leve ruido desvió su atención hacía el lago, de este, como una perfecta ilusión, surgió lo que él pensaba la silueta de un bello ángel, que, con paso lento, se acercó, unos ojos ámbar profundos e inquietantes reflejaban su mirada, el cabello largo y oscuro como el azabache, caía como una fina cascada por su espalda. La joven caminó despacio y extendió sus finas y delicadas manos sobre las del chico, su piel era clara, casi en extremo, pero el joven sintió una enorme calidez al tocarla, una sonrisa se deslizó en los labios de la chica antes de hablarle, con una voz tierna y musical.
-¿Podrías tocar de nuevo por favor?-Susurró cuando estuvo cerca del chico.
-¿Quién eres?-Preguntó este, hechizado por la dulzura de la chica, esta se rió levemente y se sentó junto a él a los pies del árbol-.

Siento mi descortesía, soy la hija del marionetista-Aclaró ella con una sonrisa-Me llamo Hannah

-Yo soy Dan, he llegado al pueblo hace dos días, encantado de conocerte-Se presentó, y después comenzó a tocar de nuevo esa dulce melodía con su ocarina mientras el atardecer caía tras las montañas-.

Durante meses se vieron, se conocieron más y más, compartieron los momentos más agradables, los recuerdos más entrañables Dan los disfrutó junto a ella, se sentía arropado por su calidez y su ternura, cada vez que la veía su corazón rebosaba alegría, cuando le daba la mano, su alma se llenaba de felicidad, y su amor por ella creció y creció hasta que no pudo contenerlo más.

Se miró al espejo por última vez, castaño, ojos zarcos, más o menos alto podría decir, se mordió el labio algo dudoso.

-¿Tu que crees Sue?-Preguntó mirando al felino, que maulló en lo que parecía ser una aprobación, el joven sonrió y cogió un pequeño ramo de rosas del escritorio, se despidió de la gatita acariciándola levemente, se atusó un poco la ropa y se dirigió hacia la casa del marionetista sonriente-.

Tocó a la puerta varias veces, pero nadie le contestó.

-¿A quién buscas chico?-Un hombre se alejaba de la casa cargado de bártulos y bolsas, se volvió sin soltar las cosas y le preguntó con voz tosca y grave-.

-A Hannah, la hija del marionetista, ¿sabe donde ha podido ir?-Inquirió el muchacho acercándose al hombre, que le dedicó lo que parecía ser una sonrisa de soslayo-.

-Yo soy el marionetista muchacho, y mi hija murió hace mucho tiempo ya-Dan se quedó sin respiración, ¿acaso la chica que tanto amaba solo se estaba riendo de él, era solo una vana ilusión lo que había vivido durante todo ese tiempo? Sintió un enorme vacío apoderarse de su alma y una gran desolación arrasó su corazón, las ganas de llorar, de gritar, lo invadieron, no era verdad, su amor no podía ser una ilusión, la ruda voz del marionetista lo devolvió a la realidad, ya se había puesto en camino de nuevo y se había alejado del chico, de nuevo se giró y le habló-¿Estás seguro de que no has jugado con alguna de mis marionetas en tu sueño?

El chico quedó desconcertado, y comenzó a correr sin rumbo tirando las flores a los pies de la casa de la joven, cuando se dio cuenta, había llegado al valle, sin aliento para sostenerse derecho, se sentó en el árbol donde por primera vez había hablado con ella, sin poder evitar que las lágrimas brotasen de sus ojos al recordar tantos buenos momentos a partir de ese día, lloró durante mucho tiempo a su parecer, se lamentaba a cada minuto que pasaba por no poder verla de nuevo.

-Dan…lo siento mucho…-El joven levantó la vista, allí estaba, su bello ángel había vuelto con él, y en sus manos sostenía el ramo de rosas que había tirado antes, con delicadeza, la joven separó una de las rosas y se la entregó a él-No puedo separarme de mi padre, y tampoco de mi marioneta, pero te prometo que volveré, esa rosa que te acabo de dar debe volver a formar parte de mi ramo, así que debo regresar a por ella…¿Me esperaras?

Dan se levantó y abrazó a la chica tan fuerte como le permitieron sus fuerzas, susurrando un débil “si” como respuesta, se separó de ella y con su mano acarició el rostro de la muchacha, las lágrimas caían por sus mejillas, pero el joven las secó con un beso, el beso mas delicado y dulce que nunca pudo pensar, cuando se separó la miró a los ojos.

-Te esperaré, tardes lo que tardes, aunque tenga que esperar toda la vida, no me importa, cuidaré de esta rosa y la protegeré, hasta que vuelvas para que pueda protegerte a ti…

La hija del marionetista desapareció entonces igual que había aparecido, mientras el marionetista se alejaba del pueblo con paso lento. Dan se sentó entonces, dejando la rosa junto a él, y empezó a tocar con la ocarina la dulce melodía que a ella tanto le gustaba, que ahora mas que dulce, sonaba nostálgica y triste, mientras el tardecer sucumbía tras el valle.

Tiempo después supo el joven de la leyenda del marionetista, y cuando lo supo sonrió, había entrado a formar parte de una leyenda sin saberlo. En el lugar donde se sentaba a tocar crecieron pequeñas rosas que florecían cada año, renovando sus esperanzas de ver a Hannah.

Incluso ahora, años después, cada día, al atardecer, se escucha en el valle la melancólica melodía de la ocarina de Dan, que espera aún a que su amada vuelva a por la rosa, para poder ser felices al fin juntos.

16 de febrer de 2010

Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe (19 de gener de 1809 - 7 d'octubre de 1849) fou un escriptor romàntic en llengua anglesa dels Estats Units d'Amèrica.
Va escriure poesia, novel·la i relats curts. Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror.
És considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència ficció i renovador de l'anomenada novel·la gòtica.
Va exercir una gran influència en la literatura simbolista, francesa, però la seva empremta arriba molt més lluny.
Va néixer a Boston (Massachusetts) el 19 de gener de 1809, amb el nom d'Edgar Poe.
Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, format per David Poe, d'ascendència irlandesa, i Elizabeth Arnold, de pares anglesos.
Als dos anys de vida, el seu pare abandonà la seva muller, embarassada de nou, i quan va néixer la nena, Rosalie, anaren a viure a Richmond (Virgínia), a casa d'uns parents. Poc després (1811), Elizabeth va morir i va ser adoptat per un matrimoni del que va heretar el seu cognom Allan. Amb ells, va viure a Escòcia i Anglaterra (1815-20).
Des dels setze o disset anys començà a tenir problemes amb l'alcohol, tot sovint a causa dels seus nombrosos enfrontaments amb John Allan, el seu padrastre. Els seus dos primers llibres foren de poesia : Tamerlane and other poems (1827) i Al Aaraf, Tamerlane and minor poems (1829). El 14 de gener de 1832 publicà Metzengerstein, el primer dels seus 67 contes, en una revista de Baltimore.
El 1834 es casà amb la seva cosina Virginia Clemm, de només tretze anys, i durant algun temps fou director d'importants publicacions de Richmond, Boston i Filadèlfia. També visqué a Nova York, amb la seva dona malalta de tuberculosi, i allà publicà el seu poema més important, The Raven (El Corb , 1845).
La mort de Virginia, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones. El juny de 1849 es publicà el seu darrer conte i, pòstumament, el 9 d'octubre de 1849, el darrer poema, Annabel Lee.
A part de poesia i contes, va escriure també una novel·la, Narrative of Arthur Gordon Pym(1838), un assaig filosòfic, Eureka(1848), i crítica literària i artística. Va destacar sobretot en el gènere del misteri i de l'horror.
Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849, víctima del "delirium tremens", tot i que també es pensa que va morir de diabetis, deficiències enzemàtiques o fins i tot ràbia.
Molt versat, per la seva feina, en la literatura contemporània i, per la seva tendència natural, en la novel·la gòtica anterior, així com en els romàntics anglesos i alemanys, Poe va cultivar tant la narrativa com la poesia i l'assaig, realitzant aportacions originals (això era una llei per a ell) en aquests camps.
Se'l considera una gran influència en el simbolisme, dins del gènere poètic, i especialment sobre el seu traductor al francès, el poeta Charles Baudelaire, creador d'aquesta escola a França, no està de més aclarir que aquesta influència va ser estrictament temàtica i no formal.
Les seves obres més importants són: El gat negre, l'escarabat d'or, la bóta d'amontillado, el pou i el pèndol, una davallada al Maelström, la caiguda de la Casa Usher, el misteri de Marie Rogêt, els crims del carrer Morgue, el Corb, William Wilson, Annabel Lee, el cor delator y el dimoni del pervers

F.C.Barcelona

El Domingo 14 de febrero el Barcelona fue derrotado por el Atletic de Madrid
va jugar lo maximo que podia jugar y ensima se lesiona Keita al minuto 2 y Xavi.
Va quedar 2-1 por fin Ibramovic marco su gol de la sequera...

Pep Guardiola no sabe que hacer tiene casi la mitat de la plantilla lesionados y algunos sancionado...

Ella

Sí, esta soy yo
no soy un demonio
no soy un angel
soy un angel negro.
Si solo has visto la cara de angel
espera a ver la parte oscura que hay en mi
Si solo has visto la oscura
dale una oportunidad al angel
Dejame ser completa.

Notaba como estaba a punto de caer, sus manos débiles y pálidas ya no aguantaban mas, estaba en el límite de sus fuerzas, notaba como caía del barranco, otra vez… se soltó, vio como pasaba su vida por delante, los recuerdos junto a ellos, no quería seguir viviendo…

De momento alguien le agarro la mano… “¡Suéltame!” gritó
“No… no te pienso perder otra vez…” sus ojos se llenaban de lagrimas, se esforzaba por no llorar, pero no pudo… sus ultimas palabras

“…Te quiero, por favor, perdóname”

Ella murió, ahora ya nadie se acuerda de ella, de aquella chica pálida, de su pelo negro y sus ojos profundamente ámbares. Tubo una muerte feliz, porque sabia que lo hacia por el bien de ellos… ahora ella os mira desde el cielo, protegiéndoos, como un ángel de la guarda…






RRRuubyy♥

Amor.

10 coses que m'agraden de tu.

1.El teu somriure
2.Lo divertit que ets.
3.Lo guapo que arribes a ser.
4.Tant bon noi que ets
5.Les teves abraçades
6.Lo carinyòs que ets.
7.L´estil que tens.
8.Els teus petons.
9.Lo tonto que arribes a ser a vegades :)
10.Simplement m´agrades tu.♥

I encara hauria d' escriure mes,pero et tinc que coneixer mes.
Nomes puc dir que,t' estimo,i que ara es com si estigues a un núvol.

Reial Madrid vs Olimpyque Lyon

Avui 16 de febrer jugaran dos equips europeus molts importants. El Reial Madrid i l'Olimpyque de Lyon. Jugaran a les 20:45 h en TV1.

El Reial Madrid ha de guanyar per continuar a la champions i guanyar la desena copa en el seu camp, és a dir, al Santiago Bernabeu.

Una noticia molt curiosa, es que amb l'autocar del Madrid va viatjar Zinedine Zidane, que va ser el jugador que va fer possible que guanyessim la novena copa.

El partit d'aquesta nit serà molt interessesant, ja que els dos equips són molt bons, però el Madrid ha de guanyar com sigui.

El Reial Madrid, en la Champions, han tingut bons resultats, ja que han sigut primers de grup i esperem que sigui sent així i que guanyem aquesta copa.
Ens ho mereixem i si la guanyem, serem l'unic equip que guanyi les 10 copes d'Europa.

Iker Casillas (el millor porter del món) ha explicat a la premsa que gràcies al Athetic de Madrid que va jugar contra el Barça on va perdre 2-1l'altre dia (jaja) estan més contents ja que estan a dos punts del Barça i això els hi ajuda molt.

Entrevista a Bojan


Avui us deixo una entrevista que li van fer fa poc a Bojan Krkic a un diari.


-Com ha viscut la polèmica que s'ha generat en torn al arbitres?

Hem de jugar com si ells (els arbitres) no existeixin. Està clar que guanyar els tres punts depèn de nosaltres. Sabem que els arbitres no ens ajudaran y hem de fer el nostre partit.


-Esta content a pesar de la falta d'oportunitats?

Estic molt feliç. Formo part del millor club del món i estic rodejat de les persones que estimo, això es molt important. I la resta ja anirà sortint.


- Què li diu Guardiola?

Valora les meves capacitats i això es el que hem dona forces per mantenir la il·lusió i seguir entrenant amb l'esperança de tenir més minuts.


- Quins són els seus desitjos per aquesta temporada?

Guanyar la lliga i la Champions.


Att: ...LoReNa... ♥


A veure si juga dissabte... :)

El nou Barça

Bueno bloguers i blogueres, com sabeu el dia 14-2-10 el Barça va jugar contra l'Atletic de Madrid. Jo us volia parlar de la birria d'equip amb el que vam sortir a jugar l'altre dia. Com sabeu, i si no ja ho sabeu, vam sortir amb 16 lesionats, però cuan va acabar el partit vam acabar amb 18 lesionats i un sancionat. Aquests dos lesionats van ser Keita i Xavi, i el sancionat va ser Sergio Busquets♥. Al dia següent, la gent va començar a dir que el Madrid ja tenia la lliga guanyada. Jo que soc del Barça us dic, que segueixin somiant que es gratis.

Bueno fins a qui el meu reportatge sobre el millor equip del món.

NO PASA NADA, LA LIGA ESTÁ GANADA.

Att:♥__*Aroa*__♥

11 de febrer de 2010

Him

Hola a tots bé avui us paralare sobre el meu grup preferit que es HIM . Him es una banda finlandès de metal alternativa , hard rock, dark rock , gothic metal . Els seus components són: Ville Valo , Mikko lindstrom , Mige Amour , Jenne Puurtinen , Mika Karppinen .

witches a nigth fears va ser el demo que es va editar a l'any 1992 , després fins l'any 1996 no van publicar el seu primer disc Greats love songs vol.666, després fins l'any 2000 no van publica digem-ne el seu segon disc Razorblade Romance en aquest dics la cançó join me death va ser la canco numero 1 de les llistes , també la banda sonora de la pelicula "The Thirteent floor " i també va ser la banda sonara de resident evil apocalypsi .

En l'any 2001 van publicar el seu tercer disc Deep Shadows and Brilliant Highlights . En el 2003 van publicar el seu quart dics Love Metal , en l'any 2005 van publicar el seu cinque disc Dark Ligth . Despres en l'any 2007 van publicar el seu sisse disc anomenat Venu Doom .Després es van donar un descans fin ara que ha publicat el seu nou disc anomenat Screamworks Love In Theory Practise , que per cert surt el dimecres 10/2/10 en aquest disc diuen que segueixen amb el seu sentit romàntic encara que el ritme de la musica sigui mes agressiu

FELICITATS TAYLOR!!!

Avui 11 de febres és un dia molt especial. Què perquè? Doncs perquè és L'ANIVERSARI D'EN TAYLOR LAUTNER!!!
Cumpleix 18 anys, una edat molt maca.
Aqui us deixeu un video per a totes les fans que els hi agradi.

Per molts anys!!! T'estimem molt, des de aquí petons!!

By: Lorena, Yanet, Aroa i Tania ♥♥♥♥

Nou calendari

Be! Retorno al tema del basquet que feia molt que no ho agafava, resulta ser que aquest any, ESTEM A PREFERENT!!!
Ho explico: Quan fem la primera volta, juguem una lliga, la qual, quan acaba la primera volta, mirant la classificació i els dos primers els pugen a preferent i els dos últims els baixen a promoció.
I aquest any hem pujat a preferent ;)
Ja ens han donat el calendari, i la primera setmana descansem u.u
Però desitjo poder agafar d'aqui a dues setmanes i escriure posant: Victorià aplatant de l' IES Ferran Tallada, o alguna cosa així.
Bueno, aquí ho deixo, desitjo que us vagi !!!!

Adéu!!!

9 de febrer de 2010

Taylor Lautner imatge d'Armani i compte enrere.

Taylor Lautner podria ser imatge de Armani.
Com és de lógica, ser una estrella tan juvenil i tan famòs a les pel·licules es té molts avantatges.
Un d'ells és que et caigun com la pluja un munt d'ofertes de treball, i això és el que li ha passat al nostre llop, Taylor Lautner.

Per tant, els representants de Taylor estan parlant per la seva oferta. Esperem i desitjem que Taylor accepti sense problemes i així el podrem veure en revistes, en pòsters...
L'última notícia que s'ha dit és que Armani està negociant amb Taylor perquè porti la roba i es converteixi en imatge de la seva fragancia.
Això es tot, us aniré informant.

Per cert el dijous dia 11 de febrer, és a dir d'aquí dos dies, el nostre llop més sexy i preferit de Crepuscle i Lluna Nova,farà 18 ayets, per tant ja serà major d'edat.

Totes les fans estem esperant a que sigui aquest dia per desitjar-li un bon aniversari i un bon futur.

by: _**TAnIa**_

Barcelona Vs Atletic de Madrid

Este Domingo 14 de febrero jugara el F.C. Barcelona con un equipo bueno..
Jugaran en el campo del atletic..

El Barcelona no podra jugar con la misma defensa de siempre porque tiene a dos expulsados y dos lesionados...

Espulsado: Pique y Marquez.
Lesionado: Dani Alvez y Abidal.


Este fin de semana en toda la liga española han expulsado a 9 jugadores de
casi todo los equipo.
Alguna expulsiones son merecidas pero otras como la de Pique no pero ya veremos cuantos partidos le caeran a cada unos de los expulsado.

Amb violencia no arrives a cap lloc

Fins a on arribem....
Que solucionem amb la violència?
Es del tot cert que si a tu et foten un cop i tens una mica de nervi t'hi tornaràs per lògica, per defensa pròpia.
Però, per que arribar fins a aquest punt?
La violència nomes atrau mes violència.
En aquest temps en el que estem poca gent fa aquesta reflexió, només pensen la violència es l' únic remei si li foto d'ósties em respetara etc.

Fent un pensament més honrat, per que fotre'ns d'ósties?
Tot es pot parlar, parlant s'entén la gent.
Però que fas si li estan foten d'osties al teu millor amic? I a sobre és una persona que tu saps que no atén a paraules?
Què faries?
Doncs si realment és el teu amic et posaries al mig, perquè ell és el teu amic amb qui rius i plores.

La reflexió principal és:
"La violència només atorga més violència la qual cosa aboca encara en més violència, cosa amb la qual mai no arregles res res de res, la forma mes digna honrada i lògica de solucionar un problema, és parlant.

NTNI


Hola! Avui soc jo la que no te ni idea de que posar.

Així que us esplicare que tal tot per aquí al Ferran tallada i per la meva vida.

Portem uns dies que no para de ploure,i esta tot tant humit Peró bueno.

Amb un paraigües i un somriure tot esta be :)

Tenim bastants exàmens,Peró de moment vaig be amb tot!

I per part de la meva vida pues de moment tot va molt be,perquè he conegut a un noi que es maquisim,i així em farà oblidar a un desamor.

I bueno de moment estic esforçan-me molt amb els estudis,i intentant seguir endavant!



hakunamatata!!! QUE VOL DIR VIU LA VIDA I SIGUES FELIÇ!

la musica que escolto

Hola a tots bé avui u parlaré de la musica que escolto ,la musica que m'agrada a mi es mes de rock , metal , power metal symphonic .... i també gothic rock que es una mica com rock symphonic amb metal , es un genre molt bonic per mí .ara os parlaré dels diferents grups , que són els següents : evanescence , within temptation , for my pain, him , teh 69 eyes ,charon, nightwis, sirenia , moonsorrow, deathstars, lacrimas profundre ....bé aquest son esl grups que mes m'garden que aquest tipus d'estil , també escolto alguns de heavy metal . Per a mi aquesta musica es la que mes m'agrada però això cadascú amb seu estil de musica .

Marilyn Monroe

Marilyn Monroe, nom artístic de Norma Jeane Mortenson o Norma Jeane Baker, fou una actriu estadounidenca , la sensualitat de la qual i la seva misteriosa mort a l'edat de 36 anys van fer que esdevingués un mite de l'erotisme, la sex simbol més important del segle XX, i posteriorment una icona pop, a mans d' Andy Warhol.

Malgrat la seva enorme reputació, la seva vida privada va estar plena d'insatisfaccions i es va suïcidar, tot i que hi ha moltes especulacions al voltant de la seva mort.

El 1999 va aparèixer com la sisena actriu femenina més important de tots els temps en les llistes que elabora l'American Film Institute. Ha estat objecte de nombroses imitacions, que ha inspirat a molts actors i celebritats com Jayne Mansfield, Anna Nicole Smith o, fins i tot, Madonna. El 1973, Elton John li va dedicar la cançó Candle in the wind (Vela al vent).

Marilyn va néixer al Los Angeles County Hospital i va ser la tercera filla de Gladys Pearl Baker (1902–1984). Encara que Marilyn mai va esmentar el nom del seu pare, se sap que la seva mare va tenir diverses parelles mentre va treballar com a talladora de negatius en la productora de cinema RKO. Entre ells, el més conegut és Martin E. Mortenson, un immigrant noruec de qui Marilyn rebé el cognom i, per tant, porta a deduir que ell era el seu pare.

Degut a problemes emocionals de la seva mare, Marilyn va ser lliurada en adopció de manera intermitent, des de les 6 setmanes de néixer fins als 7 anys d'edat, quan la seva mare la va portar a una petita casa que havia comprat. Un any més tard Gladys va ser internada en un psiquiàtric per possibles tendències suïcides, la qual cosa va heretar del seu pare, que va morir en circumstàncies similars. Marilyn va viure obsessionada amb la idea d'haver heretat aquesta malaltia, especialment després de ser internada en diverses ocasions degut a les seves crisis de parella. Durant les crisis psiquiàtriques de la seva mare, la jove Norma Jean va viure amb el matrimoni Bolender, amb uns veïns de la seva àvia, en un orfenat o amb alguna família adoptiva.

El novembre de 1938, als 12 anys, Monroe va compartir habitació amb Edith Ana Lower, la seva amiga i la tia de la seva mare adoptiva, a la qual estimava profundament i que va ser la seva consellera.

Als 16 anys, i segons la pròpia Monroe, animada per la seva amiga Edith, va decidir casar-se per poder abandonar l'orfenat. El marit va ser James E. Dougherty, irlandès de 21 anys, empleat d'una fàbrica d'avions. Monroe es va lliurar a la tasca de ser una bona mestressa de casa, fins que va esclatar la Segona Guerra Mundial, que va desequilibrar aquesta aparent felicitat familiar. El seu marit es va incorporar a les forces navals i va ser enviat com a instructor a l'illa Catalina, davant la ciutat de Los Angeles. Marilyn va acompanyar-lo uns mesos. En ser una de les poques dones presents a la base, les seves sortides es converteixen en un veritable esdeveniment públic. La seva bellesa va creixent dia a dia realçada convenientment per un perfecte maquillatge -art en el qual va arribar a ser una gran mestra- i un vestuari adequat. Als balls de cap de setmana, els seus moviments de malucs embadocaven a molts, desitjosos de sexe, s'apilonava al seu voltant.

Uns mesos després Jim es va haver d'embarcar i fou enviat a Austràlia. Ella va anar a viure amb la família d'en Jim i va entrar a treballar amb la seva sogra en una fàbrica de paracaigudes. Aquesta separació marcarà la fi d'una experiència juvenil. A partir d'aleshores li espera un futur brillant. Tot i que per aconseguir-ho hagué de lluitar amb afany i sense desanimar-se durant quasi 8 anys. Es va divorciar de Jim al final de la guerra, l'any 1946. La jove esposa es convertiria en una rossa exuberant, i començaria la seva carrera de gran seductora.

Per aquella època té lloc un episodi decisiu i premonitori en la vida de Norma Jean: la seva trobada amb les càmeres. Un fotògraf de l'armada, Henrik Manukyan, visita la fàbrica on ella treballava amb la seva sogra per a fer un reportatge sobre la feina de les dones durant la guerra. Ella és l'escollida per sortir a les fotos, i per sorpresa de tots no necessita cap lliçó de com ha de posar. No en va ha après a poc a poc els seus moviments i coneix a la perfecció les reaccions que aquests provoquen entre els obrers, camioners i militars. Després d'aquesta feta decideix abandonar la fàbrica i dedicar-se de ple a la feina de model. La revista Yanko li proposa convertir-se en model; recomanada pel seu descobridor, coneix Emmeline Snively, de l'agència de models Blue Book, i comença a anar a classes nocturnes. El seu somriure radiant comença a aparèixer a les portades de Laff, Peek i See. Snively li aconsella que es tenyeixi el cabell a un ros platí i l'anima perquè sigui una gran seductora per al públic. Per a perfeccionar els seus trets, Marilyn s'afina les celles i s'opera el nas.

Al llarg del 1945 apareix a la portada de més de 30 revistes. Era coneguda com «el somni dels fotògrafs». El juliol d'aquell mateix any, Ben Lyon, en cap de repartiment de la 20th Century Fox accedeix a entrevistar-i queda fascinat. Poc després la contracta per 125 dòlars a la setmana. Li canvia el nom pel de «Marilyn Monroe»; es va triar «Marilyn» en honor a una actriu anterior, Marilyn Miller, i «Monroe» era el cognom de soltera de la mare.

Coneix el fotògraf de moda hongarès André de Dienes, amb el qual fa un viatge a l'Oest, on es fotografia en els escenaris naturals més bonics. André va perdre el cap per ella, i el que va començar sent un viatge de treball es va convertir en una lluna de mel anticipada. Les fotos es varen publicar a U.S. Camera, Pageant i Parade i varen causar sensació i varen contribuir a formar els seu prestigi professional com a model. Dienes va haver de tornar a Nova York i durant aquest temps va embogir per culpa d'ella, però a la seva tornada a Los Angeles va trencar el seu compromís. Tot i que va dir que Norma havia canviat molt, la veritat és que la va fer espiar i va descobrir que sortia amb altres homes. No va entendre que la noia estava destinada a ser una mica de tots i a la vegada de ningú en concret. Més tard, una vegada ja consagrada, la mateixa Norma ho va reconèixer: "Pertanyo al públic; ell és la meva única família".

Possiblement és en aquests anys quan Marilyn voreja el submón de la prostitució. Marlon Brando asseguraria, dècades després, que la va conèixer als carrers de Nova York, quan ella vagava buscant algú que li donés menjar a canvi de sexe. Va poder ser llavors quan va gravar un curtmetratge pornogràfic, encobert per la CIA, on practicava una fel·lació a un home desconegut. Una còpia va sortir a la venda el 2008, però un fan de l'estrella la va comprar per 1,5 milions de dòlars amb la promesa de no difondre-la mai.

Quan Emmeline Snively convenç Norma perquè s'aclareixi el color del cabell i després envia una falsa notícia a Hedda Hopper i a Louella Parsons, importants columnistes de rumors del món del cinema, en la qual relaciona la seva desconeguda model amb el magnat bisexual del cinema Howard Hughes. L'endemà el personal dels estudis es preguntava qui podria ser aquella "Norma Jean, la noia que surt aquest mes a la portada de la revista Laff". Per arrodonir la feina, Emmeline li busca un agent a Hollywood. La maquinària estava en marxa. Només quedava que algun estudi piqués. Va aparèixer Ben Lyon, antic actor convertit en director de repartiment de la FOX, el qual li ofereix fer una prova, en color i sense so, dirigida per Walter Lang i la fotografia de Leon Shamroy.

La futura Marilyn es va limitar a passejar una mica per després seure en un tamboret, encendre un cigarret i mirar a la càmera. Va ser suficient. Lang i Shamroy varen quedar impressionats pel fort impacte sexual de la noia. Després, al visionar els resultats varen emmudir de cop. Així ho explicava el càmera al biògraf de Marilyn, Maurice Zootow: "Vaig sentir com una esgarrifança.

Aquesta noia tenia alguna cosa que jo no veia des de les pel·lícules del cinema mut. Tenia una mena de bellesa fantàstica com la de Gloria Swanson, quan les estrelles de cinema havien de veure's boniques i en un sol tall de pel·lícula irradiar tant sexe com Jean Harlow." Darryl Zanuck, president de la Fox, va dir immediatament a Lyon: "Contracta-la". El 26 d'agost de 1946 va firmar el contracte.

Després d'interpretar un paper poc destacat d'una telefonista en un musical amb Betty Grable, The Shocking Miss Pilgrim (1947), interpreta dues petites escenes, posteriorment tallades durant el muntatge, a Scudda Hoo! Scudda Hay! (1948), on apareix una mica desenfocada saludant a Natalie Wood. El segon paper acreditat té lloc a Dangerous Years (1947), on interpreta una cambrera de cafeteria amb unes bones corbes. Però cap d'aquestes aparicions no atreu massa l'atenció i, després d'un any, Marilyn torna al seu ofici de model.

Sense uns ingressos regulars, comença a freqüentar festa privades de productors on, com altres estrelles, fa bons contactes. És el productor Joe Schenk qui es fixa en ella i li ofereix un contracte semestral amb Columbia Pictures. Ell li va aconseguir el seu primer paper d'importància, una ballarina de repartiment anomenada Peggy, a la pel·lícula musical Ladies of the Chorus (1948), on balla i canta. Durant la filmació, coneix a una professora de dicció anomenada Natasha Lytess, en qui confia plenament, ja que en ella troba suport per superar una malsana inseguretat per si mateix mateixa que sempre la paralitza. Marilyn decideix no subestimar-se: ha pres la determinació de perseguir el seu projecte d'actriu i enfrontar-se als seus propis límits i superar-los. La seva veu entonada i original genera algunes crítiques positives de la premsa especialitzada. Malgrat tot, l'estudi no li renova el contracte, i es queda un altre cop sense feina.

El 1949, Monroe es trobava molt necessitada de diners, pel que es contacta amb el fotògraf Tom Kelley, amb el que ja havia realitzat un anunci per a la cervesa Pabst que havia resultat molt apreciada pels clients. D'aquesta manera accepta posar sense roba per a un calendari que més tard seria l'impuls definitiu per a la seva consagració. Coneix Johnny Hyde, que s'enamora d'ella i es dedica a organitzar-li la carrera. És un home madur i un adinerat caçatalents que, a més, percep la seva fragilitat i la protegeix. Amb el seu suport, Marilyn obté per fi un paper en una pel·lícula de qualitat, fent d'Angela, l'amant d'un advocat corrupte, a La jungla d'asfalt (1950) de John Huston. Tot seguit aconsegueix una altra paper secundari important a Tot sobre Eva (1950), interpretant a una jove actriu. El gran èxit de crítica i públic d'aquesta darrera pel·lícula li és molt beneficiós; el productor Darryl Zanuck en pren nota i la Fox li ofereix un contracte de llarga durada.

L'Studio System, en crisi, s'oposa a que amb la nova fiscalitat les estrelles s'enriqueixin més amb produccions independents; per això, el 1950 Marilyn firma un contracte de set anys, molt difícil de renegociar. En els propers anys els papers que li ofereixen sóc poc rellevants: a The Fireball (1950) interpreta a la promesa d'un patinador a la qual no li falta res; a Righ Cross (1950), és la noia de Dick Powell, i a Home Town Story (1951) fa de secretaria. Son intervencions petites en pel·lícules que no passaran a la història.
El desembre de 1950, Johnny mor d'un infart. La seva ex-esposa ataca Marilyn, li treu els vestits i altres regals del productor, i l'aïlla professionalment. Fins i tot, l'acusa d'haver destruït l'home que estimava. La situació empeny l'actriu a un intent de suïcidi. És una època molt difícil per a ella, perquè ha participat en una desena de pel·lícules i tanmateix no ha pogut consolidar la seva carrera. El febrer de 1951 s'inscriu en classes nocturnes d'art i literatura a la Universitat de Califòrnia. Era una estudiant tranquil·la i seriosa, però alguns dels seus companys la reconeixen i es veu obligada a abandonar els estudis.

El 1962 va aparèixer l'última entrevista de Monroe a la revista Life. El 4 d'agost d'aquell mateix any se l'havia vist molt contenta. A les 9 de la nit va donar la bona nit a la seva criada, Eunice Murray. A les 10:30 hores una ambulància es va estacionar a prop del lloc. L'actriu encara era viva; no s'explica per tant que feia aquesta ambulància en aquell lloc, unes 5 hores abans de la mort de l'actriu.
Abans de la seva mort, segons es diu, havia viscut un romanç amb Robert F. Kennedy i John F. Kennedy, i la sobtada decisió d'aquest últim d'abandonar-la podria haver impulsat-la a consumir una sobredosi de barbitúrics.
El fet és que el clan Kennedy mai no va acceptar que John i Robert Kennedy es relacionessin amb ella, primordialment per la intervenció de J. Edgar Hoover, qui sospitava que l'actriu sostenia perilloses relacions amb comunistes de l'època, que van augmentar mentre sostenia la seva amistat amb els Kennedy. Ella, suposadament, tenia informació que podia afectar-los greument.
La seva defunció es va cobrir d'un halo de misteri. Va ser trobada sense vida per la seva criada, estesa sobre el llit nu i de cap per avall, amb el telèfon despenjat (mai no es va saber a qui tracte de cridar), al seu dormitori el 5 d'agost de 1962 a les 3 i mitjana de la matinada. Tenia 36 anys. De l'ambulància, que portava estacionada 5 hores, van sortir infermers, que van entrar escortats per personatges del govern i van ser els primers en entrar al departament. Una assessora del departament va creure reconèixer Robert Kennedy. L'informe policial va qualificar l'esdeveniment com a probable suïcidi, si bé s'han estudiat altres possibilitats, inclosa la de l'assassinat. Un testimoni va afirmar que, mentre era retirat el cos, un dels presumptes infermers va aplicar una injecció entre els pits de l'actriu ja morta. Moltes conjectures d'assassinat han apuntat a la família Kennedy i a J. Edgar Hoover. L'autòpsia mai no va revelar el menor rastre de barbitúrics (concretament Nembutal era el medicament de qual hi havia un pot sobre la seva tauleta de nit i que havia estat prescrit pel seu psiquiatre en diverses ocasions) a l'estómac de l'actriu, i els seus òrgans vitals, que van ser extrets per a una anàlisi més detallada, van desaparèixer misteriosament.
Tres dies després, Joe DiMaggio, el seu segon marit, va fer el funeral en privat. Lee Strasberg va pronunciar les següents paraules de comiat: «No puc dir adéu a Marilyn, mai no li agradava dir adéu. Però, adoptant el seu particular manera de canviar les coses per a així poder enfrontar-se a la realitat, diré 'fins a la vista'. Perquè tots visitarem algun dia el país cap a on ella ha partit».
Les seves restes es troben al Cementiri Westwood Village Memorial Park de Los Angeles, California.

Informacio treta de: Vikipedia

Aprender a decir adiós

Aprender a decir adiós...

Es cerrar y abrir una nueva etapa de nuestra vida… y volar tan alto, ser libres de esas cadenas que nos hacen prisioneros… recordar con cariño lo hermosamente vivido y olvidar lo que nos hizo sufrir…

A mi paso por la vida, he tenido la necesidad de decir adiós a una serie de personas y situaciones que en su momento tenían que apartarse de mi… es una palabra difícil de pronunciar pero necesaria. Mueren las costumbres, las rutinas, dejando un vació en nuestra existencia, cabeza y corazón… pero ese vacío es el que me permite seguir viviendo, aprendiendo y madurando…

Cada día de mi existencia me gusta releer mi historia y asumir los adioses que han cerrado capítulos y abierto espacios en mi vida. En ocasiones es necesario e indispensable aprender a decir adiós…



♥Rrubby

Partit del Barça-Getafe

El Barça va jugar dissabte passat contra el Getafe en el camp nou. Va ser un partit ple de polèmica, que es va complicar amb l'expulsió de Piqué.
Dani Alves auria d'aver-hi jugat però a l'ultim escalfament del partir va sentir molèsties i es va retirar.
Al minut 7 messi va ficar un gol des de fora de l'area. Al minut 25 l'arbitre va xiular falta a Piquè per fer una entrada, i l'arbitre el va expulsar directament. A partir d'aquest moment el partir va canviar radicalment. Valdes va fer unes bones parades durant el partir. Ibrahimovic que segueix sense marcar va tenir una clara ocasió. A la segona part Guardiola va canviar a Ibrahimovic per Busquets. Al minut 67 Xavi amb una passada de messi va posar el segon per al Barça. Al final tot va acabar amb una altre expulsió de Marquez per cometre un penal dins l'area. Al final va acabar el partir amb un 2-1
P.D: Bojan no va jugar ¬¬ ___LoReNa__

6 de febrer de 2010

Amigo

Veamos, que sois vosotros, sois amigos? Eso dice la teoria, no? sino por que tendria que escribir algo para vosotros? Un amigo es, obviando a aquellos que traban amistad con plantas, perros, o cuchillas de afeitar, un amigo es una persona. Y una persona es un mero trozo de carne. Pero que demonios, dejo de escribir chorradas, y si escribo chorradas lo hago en un bestseller, compradlo todos, que asi me jubilo.

Ahora en serio, un amigo, es un conocido, antes que cualquier otra cosa, y un conocido, logicamente es aquel al que conocemos, y por añadidura nos conoce. Es evidente pues que la idea de amigo lleva implicito un conocimiento, no un conocimiento del cuerpo (malpensadas ¬¬) sino un conocimiento del ser. Cuando se conoce a alguien, siempre se tiene un motivo, aunqe sea la tipica excusa, no tenia nada mejor q acer, me aburria, etc... Lo primero que te planteas al conocer a alguien, es para que me puede servir. Por favor, el ser humano siempre esta pidiendo favores, guardando secretos, y saldando deudas.

Estrechemos un poco mas el lazo, pues no todos los conocidos son amigos, ojala, que diferencia a un mero conocido, de un conocido "especial", quizas la confianza? Somos capaces de explicarles las cosas? Creemos que contandoles nuestros problemas, y preocupandolos, nos sentiremos mejor? Asi pues, un amigo es alguien que nos conoce y encima nos guarda los trapos sucios. Que amable, bebamos a su salud, emborrachemonos a su salud, ya nos sostendran los amigos.

Ahora bien, el termino amigo, es una mera palabra, una encadenacion de sonidos, que puede representar mil ideas distintas, y la idea de amigo puede ser expresada con otras tantas palabras. Un amigo, aquel que nos da un sitio donde llorar, una mesa, pardiez. El imbecil que siempre pone la casa en las fiestas, i encima dice: iros que yo recojo, es eso, un imbecil, tambien llamado, eufemisticamente, un buen amigo.

Un amigo es aquel que hace lo que nosotros queremos? Es un esclavo? En caso de que lo sea, de quien? A caso es tuyo, asocial, que no eres amigo de nadie?

Un amigo, es aquel que tiene un puñal, y es capaz de clavarnoslo en el corazon. A su disposicion tiene un completo arsenal que nosotros mismos le hemos dado. Es un ser temiblle y terrible. Respeta y agasajalo, no dejes que se convierta en la lanza de Longinus.

Un ser amado, es aquel, al que le dejas clavarte el cuchillo, por si fuera poco, pero eso, es otra historia.

4 de febrer de 2010

Septimus, una gran llibre

Hola!! Que tal com anem!?



Avui he ences l'ordinador per parlar-vos d' un llibre, un que a mi (que no soc molt aficionat a aixo de llegir) m' aconseguit enganxar, fins a l' ultima paraula, l'ultima coma, i l'ultim signe d'exclamasio.



Es un llibre molt absorbent (al menys desde el meu pun t de vista, cadascu, que opini com vulgui).



Us posare informacio extreta de la Wiquipedia. (Esta en castellà).




Magyk (cuyo título en español es Septimus) es la primera novela de la saga de Septimus Heap, de la escritora Angie Sage, publicado en 2005. El libro tuvo fue un best-seller incluido en la lista del New York Times.











Argumento
Silas Heap, ex aprendiz extraordinario, de regreso al castillo en una noche de invierno encuentra una bebé recién nacida en la nieve. A la vuelta del castillo, la maga extraordinaria Marcia Overstrand se cruza en su camino y le dice que no le diga a nadie que la ha adoptado, sino que era hija suya.

(Portada del primer llibre de la saga)Antes de que pueda preguntar cualquier cosa, la maga desaparece.
Diez años después, Marcia Overstrand corrió a los Dédalos a buscar a Jenna, el bebé que Silas y su mujer Sarah habían adoptado en secreto. Les explicó que era en realidad la princesa del Castillo y la heredera del mismo tras la muerte de su madre el día de su nacimiento, y que su vecina era una espía a servicio del nigromante DomDaniel, que ansiaba conquistar el Castillo. A continuación Silas y sus hijos se llevan a Jenna a la Torre del Mago, donde se encuentra en la puerta, congelado y casi muerto, al Muchacho 412, arrebatado del brazo de sus padres al nacer para ir a parar al ejército joven.





Tras presentarse en el castillo un cazador, Silas, Jenna, Marcia, Nicko, Maxie (el perro de Silas) y el Muchacho 412 se ven obligados a irse al único lugar dónde estarán seguros, los Marjales Marram.




Personajes
Jenna: Protagonista de la historia, es la princesa del Castillo. Su madre murió el día de su nacimiento, por lo que fue criada en secreto por Silas y Sarah Heap. El hermano que se llevó mejor con ella era Simón. Tras encontrar al Muchacho 412, tuvo con él una especial amistad, pese a que al principio era alguien repelente y traidor.




Marcia Overstrand: Es la Maga Extraordinaria. Consiguió su título después de que su amigo y mentor, Alther Mella fuese asesinado por la misma persona que asesinó a la Reina. Es irascible y temible, soliendo estar muchos días de mal humor. Acaba estando en la Celda Número 1, hasta que Jenna, Nicko y el Muchacho 412 le rescatan.




Familia Heap: La familia Heap está compuesta por ocho personas, aparte de Jenna. Silas Heap fue en su día aprendiz extraordinario, pero cuando se enamoró de Sarah y tuvo a Simón, le rogó a Alther que le dejase ir, que no quería ser mago extraordinario, sino un simple mago ordinario (a pesar de esto, él piensa que Marcia se metió a codazos y que por su culpa no es mago extraordinario). Sarah, también acabó su aprendizaje con Galen, de la que aprendió mucho sobre hierbas. Su primer hijo, Simón, ansiaba ser algún día Mago extraordinario. El segundo, Sam, era un excelente pescador. Los gemelos Edd y Erik son muy traviesos y suelen jugar a intercambiarse los papeles. Jo-Jo es tranquilo y le gustan mucho las hierbas y Nicko, el más pequeño, le gusta mucho todo lo que tenía que ver con la navegación.




Linda Lane: Espía mandada por el Custodio Supremo a la casa continua de los Heap, hizo fieles retratos de todos ellos, y descripciones. Por lo que se sabe, acabó ahogada en un río después de que una de sus víctimas la empujase.




Sally Mullin: Fiel amiga de Sarah, regenta un bar por donde pasan todos los cotilleos y novedades del Castillo. Sally le dio a Sarah la información suficiente para que esta se diese cuenta que Jenna era la princesa del Castillo. Acaba ayudando a Marcia, Silas, Jenna, Maxie, Nicko y al Muchacho 412 a escapar del cazador prestándoles el Muriel. Su café es incendiado por el cazador (con ella dentro) pero logra salir viva gracias al mantente a salvo que le prestó Marcia.




Guardias Custodios: Guardias supuestamente contratados por la reina. Se hicieron con el control del Castillo tras la muerte de esta.




Custodio Supremo: Jefe de los custodios, dirige a estos a las órdenes de DomDaniel. Hace las veces de rey en el castillo y usa la corona de la antigua reina, que tiene una abolladura por haberse caído al suelo cuando la reina fue asesinada.







Us recomano aquest llibre, crec que a la biblioteca Joan marsé de barcelona (El Carmel) podeu trobar-lo.

algo per escriure NTDI

Hola a tots be avui no se de que escriure , encara que estic escrivint això i que ja porto unes quantes paraules i ja quasi porto dos línies , bé em sembla que estic escassa d'idees perquè hi ha molts deures , exàmens i com que no hi passen coses interessants i tampoc hi ha temps però veure la tele però així es la vida. Bé per anar confluint em deixo de queixar que no tenim vida social encara que sigui veritat , però ja seria un altre tema que us comentaré un altre dia que tingui més ganes d'escriure i de queixar-me em sembla que aquest escrit ja s'acabarà , espero que os hagi agradat encara que sigui molt sonso bé fins un altre dia .

Entrevista a Jose Carlos.

Aquesta entrevista la farem al nostre professor de física i química.

1- Quants anys portes aquí a l'escola?
Porto a l'escola més o menys, menys d'un any.

2- Quines aficions tens?
M'agrada molt els jocs en general, muntanyisme, montar en bici

3- Volies ser professor de petit o pensaves treballar en un altre professió?
Volia fer una altre professió, com per exemple conductor de metro.

4- Quants anys portes sent professor?
Porto sent professor més o menys un any i mig.

5- T'agrada alguna cosa en especial?
Sí, jugar amb el meu nen i jugar amb els escacs.

6- T'agrada més el futbol o el bàsquet?
M'agrada més el bàsquet.

7- Que penses sobre aquest institut?
M'agrada molt aquest institut ja que té unes vistes molt maques i té molta
multiculturalitat.

8- Quines pel·licules t'agraden?
Les que més m'agraden són: Alien, Blade Runer i el Club de la Lucha.

9- Veus la televisió? Quins programes veus?
Sí que la veig. Els programes que veig són: Buenafuente i Redes.

10- Després de la professió de professor, quin ofici t'agradaria treballar?
M'agradaria ser: ministre!!=)


Aquí acaba la nostre entrevista. __**Tania i Aroa**__

2 de febrer de 2010

Bolis

Tinc una amiga, que quan té dos bolígrafs del mateix color, es perd, com Odisseu en el seu mitica novel l'Odissea, comença a escriure amb un i sense voler si es passa a escriure amb l'altre ho nota, i no sap amb quin començar a escriure. Si, ella sap que són blaves, i que?? Que té a veure perquè siguin diferents?? Us ho explicaré, la tinta. Segons ella, en aquest món de barbaritats, hi ha bolis amb diferent tinta, encara que siguin del mateix color, i per exemple la meva amiga els diferencia ... a la meva total m'és igual, perquè total és un boli i la seva funció és escriure amb el ... però segons ella cada un espera una tinta secreta ... Si com si fossin els ous kinders, a veure amb què tinta em trobés amb aquest boli ... La meva amiga l'altre dia em estava explicant amb dos bolis iguals, el color de tinta que tenia cada un, i em deia: - Ho veus cada un té una tinta diferent ... - I jo a veure ... (acabem de descobrir America) - Si, si s'observa, mira si et fixes aquest el seu color és més clar que aquest. - I jo cony, és veritat, no em havia adonat ... Total una tarda d'avorriment, on va sortir aquest gran dilema de les tintes dels bolis ... seguim investigant durant hores, els diferents colors ... Per ara el vam veure els colors vermell, i blau ... però després al dia següent vam portar la caixa de carioca sencera. Perquè clar, ens cansem dels bolis i per descomptat passem als colors, les ceres, les plastilines ... anem que anàvem a la biblioteca a estudiar i acabàvem fent un collage amb colors, plastilines i tot aquest roig ... (res estudiant el món artificial ...) Com ens cansem de tanta curiositat, per les tardes anàvem a comprar un altre tipus de boli i dels BIC passem als clàssics PILOT. Joder, com es notava la qualitat i aquesta tinta, com es recorria pel paper, donava gust i tot, amb la seva punteta fina i segura (com les compreses), aquella tarda vam gaudir ... ens gastem un pastón amb els bolis, però vam gaudir com nens en una caseta de boletes ... d'aquestes que els tapen fins els caps i després no trobes el teu germà, i et poses tu i et comences a Undir entre la gran multitud de boles, sense que et donis compte aquestes tocant el sòl i ahi comences a somiar amb colors .... La veritat és que aquests grans bolis anomenats PILOT, només els tenies antigament, la gent amb diners, recordo jo que costava unes 200 pessetes o així ara 2 E, i clar nosaltres passem als BIC, bolis típics d'estudiant d'universitat, on de petita ja veias el teu futur en el boli, serà estudiant? et preguntava, fins que després t'adones que en comptes d'escriure amb boli passes al llapis, i penses doncs d'estudiant res, a obrer em vaig quan segueixi així .., dibuixant mapes i tal ... amb el llapis a l'orella oa la boca ... Per això, sempre intentava tenir el boli a la mà, per no perdre l'esperança. Així que ara aquí estic, a la biblioteca, estudiant als bolis que de petita em van veure veure el futur, el que no sabia és que anava a acabar estudiant, però de la curiositat de la tinta dels bolis ... així que ja sabeu agafeu dos bolis iguals i mireu les seves tintes veureu que divertida se us passa la tarda.

Ànims per a Bojan Krkic


Hola Bon dia!

Avui escric per fer una proposta a Pep Guardiola. Li vui dir que siusplau tregues a Bojan Krkic de titular per el partit d'aquest dissabte contra el Getafe, si vaig al camp nou m'agradaria veure'l en directe i si pot ser ficar un gol :)
El noi juga molt bé, però si el treus 3 minuts com dissabte passat doncs no...a més a més no juga de titular en la lliga des de el Tenerife- Barça en el que va fer les tres asistencies de gol.
Bueno i per acabar dir-li a Bojan que segueixi com està i que no es preocupi que els gols ja vindran, el que importa es ajudar a l'equip.
¡¡¡¡ Visca en Booojaann Krkiiic !!!!
___LoReNa*__

Cop de taló de Guti!!

El passat dissabte, van jugar un partit el Reial Madrid i el Deportivo de la Coruña.
Van quedar 3-1 a favor del Madrid i com sempre la possessió de la pilota va ser d'aquest equip.
El primer gol va ser de Granero, amb el qual el va realitzar amb el cap, després hi va ver un penalti que el va provocar Sergio Ramos.
Quan l'altre equip van xutar el penal a la porteria d' Iker Casillas, el nostre porteràs, és a dir el millor porter del món, va tocar la pilota amb la mà però no la va poder parar-la. Quina pena!
Després del penalt, hi va haver un gol que encara es parla a la televisió i el va marcar Benzema gràcies a un taconás de Guti!!!
Mare meva, quin taconàs va fer aquest jugador, aquest fet es guardara a la història del futbol.
Més tard quan ja quedaven uns quants minuts per acabar el partit i al Deportivo li quedaven uns minuts per empatar va arribar un altre gol del Reial Madrid on va marcar un altre vegada Benzema!!

Aquí us deixo el video del TACONÀS!!

hex

Hola a tots avui us parlaré d' HEX una sèrie de televisió que l' emeten a ANTENA.NEOX . aquesta serie tracta de Cassey que es la alumna nova d'una escola en engalterra , el seu desig és ser popular entre els seus companys , però de sobte comença a tenir visions i escoltar veus descobrint que té poders sobrenaturals , està acompanyada de la seva millor amiga Telma que sent algo per Cassey en secret, assetjada per Azazela el lider d'un grup fosc i maligne , el desti de Cassey s'enfosqueix quan Telma és segrestada i sacrificada. Per això recupera l' esperança quant la seva amiga es presenta en forma de fantasma , per protegir-la dels poders que la pretenen destruir .
El gènere d'aquesta sèrie podrìem dir que és gòtic .
Si algú la vol seguir la donen per antena .neox(la cadena digital juvenil de antena 3) els dissabtes a les 22:00h.

El significat dels noms

Segur que molta gent s'ha preguntat quin significat te el seu nom. Bueno doncs aquí soc jo per explicar-ho. Aquests són alguns noms:

Tania: nom femení d'una princesa d'origen rus. Que significa bella princesa.
Aroa: nom d'origen germànic. La seva forma primitiva és Ara, que significa bona persona, de bona voluntad.
Lorena: nom femení d'origen francès que és procedent de Lorraine. També es d'una regió francesa.
Albert: nom que significa que brilla per la seva noblesa. És d'origen germànic.
Enrique: nom d'un príncep. És d'origen germànic variant de Henry.

Bueno aquests són alguns noms. Petons.

__*AROA*__

Excursió d'avui

BONA TARDAA! ~:D avui hem anat d'excursió al teatre i hem vist una obra que es deia Pop-Rock a prop. Ha estat molt bé perquè ha sigut com un concert. Han tocat cançons dels Beatels, Rolling Stones, Elton Jhon, Alejandro Sanz, Jason mraz... i ha estat molt bé!! també hi havien uns ballarins molt graciosos i que ballaben molt bé. Ha sigut una bona experiencia.



♥RRubbyyy