8 d’abril del 2010

Tot és relatiu

Us haveu donat compte que tot és relatiu? L'amor, l'amistat, lo bo i lo dolent... Si tot és relatiu, com decidim el que està bé o està malament? Ho decideix una majoria? Hitler va ser elegit per una majoria. Quan tu fas una cosa, tu fas lo correcte per a tu, però potser això no és bo per els altres, llavors què és el bé i què és el mal? Quan algú et fa mal, tu el veus com un enemic... però si tu fas mal a algú, no et sents dolent... . Si cadascú fa el que vol, el món seria un caos. Hi ha gent que no li agrada Zapatero, o el rei, o que no vol crisi, gent que vol ser independentista... Si tot el que volem passés, seriem més feliços? O només seria una introducció a l'infern, a una guerra constant... i si volem la pau, hem de preparar-nos per la guerra.
Tothom té l'instint de mirar per sí mateix només. Es supervivència. Però, hi ha poca gent, que mira més pels altres que per ell. Això es empatia. Plantegem la mateixa qüestió. Si tots fóssim empàtics, seriem més feliços? Això, no ho sabrem mai, potser el món ara està bé per alguna gent, potser per una altra es una merda. Qui sap? Tots volem un món amb pau, sense guerra, tots volem una família ,una llar, persones que ens estimin... Si tots volem això, perquè no lluitem per aconseguir-ho? Tot es motivació, si vols, pots ser feliç sense fer mal a ningú.

RRRuuubbbyyy

2 comentaris:

lamagistradixit ha dit...

Bon escrit

fanal blau ha dit...

Janet,

els dubtes sempre ens acompanyen, però està molt bé que ens acompanyin perquè ens fan pensar i plantejar-nos els quès i els per quès.
L'empatia, més "que mirar més pels altres que per un mateix", és ser capaç de posar-nos en el lloc de l'altre, sense haver d'abandonar la nostra manera de veure.
És complexe d'explicar, però si provo d'acostar-me a qui pensa que el món és una merda (no existeix qui no ho pensi en més d'una ocasió) i provo de mirar amb els seus ulls en tot el que l'envolta, em serà més fàcil -no només entendre'l- sino també, acostar-m'hi i que em/hem senti aprop.
I et dono la raó, sempre s'ha de procurar ser feliç (si més no intentar-ho) sense fer mal a ningú.
Escriu! :)