2 de març del 2010

Steve harris!





Creieu que ho habieu vist tot?? NO NI DE LLUNY us presento un dels millors, si no el millor baixista del mon.
Es el "lider" (fundador) del conegudissim grup de heavy metal anomenat Iron Maiden.
Es excelent, un geni.


Va fundar el grup Iron Maiden quan era només un adolescent l'any 1975. Al costat de Dave Murray, és l'únic membre original de la banda que encara roman, trenta anys després.

Solia treballar com a delineant d'arquitectura a la zona de l'Est de Londres, però el va deixar per formar Iron Maiden. A mitjan els setanta era un jove futbolista del West Ham United. És un bon jugador, pel que molts dels seus companys de la banda afermen que si no toqués el baix es dedicaria sens dubte al futbol professional.

Baixista autodidacte, el seu primer baix (una còpia d'una Fender Precision Bass) el va obtenir amb 15 anys pel preu de 40 lliures esterlines. Va continuar utilitzant un model "Unicorn" de la firma Costat i un Fender Precision amb cordes RotoSound. Ara usa les seves pròpies cordes RotoSound Flatwound. És sorprenent ja que aquest tipus de cordes no donen un so reveixinant i clar. De fet, el soroll metàl·lic es produeix en rebotar les cordes sobre els trasts, donant el peculiar estil de Steve Harris. Fender amb un disseny d'un baix amb la seva firma, va ser retirat del mercat per la seva escassa acceptació.

Ha estat influït per altres baixistes com Geddy Lee de Rush, Chris Squire de Yes, John Deacon de Queen, Geezer Butler de Black Sabbath o John Entwistle de The Who, entre d'altres; però un dels baixistes preferits de sempre per Steve Harris va ser Pete Way, de UFO, de qui s'ha dit que ha influït fortament l'estil d'execució d'Harris.

Les seves anteriors bandes abans de crear la seva pròpia van ser Gypsy's Kiss i posteriorment Smiler, grup en la qual era molt més jove que la resta de membres. Encara que cap de les dues no va treure discs al mercat sent Harris el baixista.

El nom d'Iron Maiden ho va idear en veure un instrument de tortura anomenat "pit i ferro " en la pel·lícula " L'home de la màscara de ferro ".



Font: Wikipèdia


3 comentaris:

fanal blau ha dit...

Rondant per la xarxa he vingut a parar aquí!

Ostres! Trobo divertidíssim el nom del blog! Mosques amb ales fosques? Mosques a les fosques?...:) Simpàtic i atractiu, el nom!

Veig que aneu forts amb la música! Els havia escoltat, però he de reconéixer que fa moooooooooolt temps que no els escolto, i ara potser em donarien una mica de mal de cap, tot i que tenen peces xul·les. The Who si que els havia escoltat més!

M'ha fet gràcia llegir que es va comprar el baix per quaranta lliures! Ara, amb quaranta lliures esterlines no podriem no comprar una de les cordes!

Fa uns quants mesos un amic em va deixar el seu baix una estona...per allò de somniar una mica...:) Moltíssims músics no deixarien els seus instruments a mans d'una inexperta, ni estant enterrats!

És molt interessant conéixer bocins de les històries dels músics i quines han estat les seves motivacions...

Aniré passant!
Un molt bon dia!

lamagistradixit ha dit...

Moltes gràcies pel comentari Fanal Blau!!!

Kyrian ha dit...

Moltes gracies fanal blau ^^ algun dia posare una petita biografia de pete toumpson(crec que s' escriu aixi u.u) potser et fara mes il·lusio continua passant^^